23/2/09

FLAM D'OU

<

















A la meva infantesa crec recordar que els flams d'ou no m'agradaven, que preferia els Royal o els Potax, però tampoc ho podria assegurar. El que si sé és que algun dia dels molts que la meva mare va fer un flam el devia provar i vaig caure rendida als encants d'aquelles postres fresques, que lliscaven coll avall sense esforç i que tenien un gust meravellós. És una de les postres clàssiques de la família i de les que em demana el meu germà quan apareix per casa a dinar.

Tot i que m'ho sé de memòria, sempre trec el llibre La Teca per si de cas quan el vull fer. Ja podeu veure per la portada i per com està la pàgina, que és un llibre de la mare i que és una de les receptes més consultades!

INGREDIENTS:

6 ous (6 rovells i 4 clares)

140 gr de sucre (La Teca només n'hi posa 125 gr. però a mi m'agrada dolcet)

1/2 l. de llet (aromatitzada amb pell de llimona i taronja o altres)

Sucre per a fer el caramel


Jo sempre el faig tamany familiar i tinc un motllo de pyrex que espolvorejo amb sucre, l'esquitxo amb unes gotes d'aigua i el poso sobre la placa a escalfar. S'ha de vigilar perquè si es crema és amargant i a nosaltres ens agrada amb aquell color de mel, no més. Repartir el sucre calent per tot el fons del motllo, retirar-ho de l'escalfor i reservar.

Posar a escalfar la llet amb els aromatitzants triats. No cal que bulli però si que és millor deixar infusionar una mica les pells per tal que agafi gust.

Batre els sis rovells i les quatre clares amb el sucre, no cal esmerçar-si molt, només que es barregin els ingredients. A continuació abocar-hi la llet i remenar-ho una mica tot junt.

Amb l'ajut d'un colador pasar-ho al motllo i coure-ho al forn, al bany maria, entre 35 i 45 minuts vigilant que no es cremi la part de dalt, sinó farà una crosta poc agradable a l'hora de menjar-lo. Punxar-lo abans de retirar del forn i penseu que és una mica traidor perquè s'ha de treure quan encara embruti una mica el punxó, però no massa. Cal trobar el punt cadascú amb el seu forn i d'acord amb el seu gust de cuit o cru.


20 comentaris:

Maria ha dit...

T'ha quedat un flam com els d'abans... La cuina tradicional sempre funciona ...

Josepb. ha dit...

El que diu la Maria tè tota la raó, com els d'abans, èxit assegurat¡.
Jo aquest cap de setmana també n'he fet amb motlles individuals, n'he repartit amb els veïns -els de sempre- pot ser recordant aquest "abans". Que vaigui de gust Laia i Xaro¡. Josepb -menja de bacallà-

Josepb. ha dit...

Ah¡ i del llibre és normal, que estigui així d'arrugat sería no normal que fós encara amb l'olor de llibre nou. Josepb -menja de bacallà-

Dolorss ha dit...

Un flam de tota la vida, el que feia la meva mare i que no hi havia manera , ni el tastava.
Era molt mal menjadora, abans, ara no.
Bon flam , una pinta exquisista!!!

Mercè ha dit...

Laia, això sí que és un flam com déu mana!! A casa la meva mare també ens el fa així!! I que bo és, oi? Aquest llibre també em sona. ;) Petons!

josep ha dit...

Laia.
Quina meravella de flam, jo també recordo de petit els Potax, però indubtablement, no tenen res a veure amb els que has fet.
Una abraçada

Gemma ha dit...

Un flam d'ou dels autèntics de veritat. La meva mare és una gran cuinera, però el tema de les postres no és el seu fort... llàstima, perquè de petits, un flam com aquest és d'aquelles postres que no s'obliden de dinar de diumenge o de gran celebració ;)

CRIS ha dit...

Com m'agrada aquest llibre tan retro que tens aquí.
Ptnts

elena ha dit...

HOLA guapisima,,quina alegria no havia maneres de trobar-te ara ja te tinc guardada,,per Girona no en fen gaires de trobades però a la que organitzem algo jo tu dic,

a mi també m'ha agradar molt passar una estoneta allà,,llàstima no poder parlar una micona mes,però tot es començar jjeje.una abraçada.
me podries passar el blog de aquell noi roset,,gracies.

elena ha dit...

el flam te a quedat super bo,,a mi es dels postres que mes m' agrada'n,

La cuina vermella ha dit...

Laia, el llibre la Teca és encantador... quina passada tenir-lo! aquest flam és una delicatessen i guardo la teva recepta com si fos un tresor.
Molts petons.

Silvia ha dit...

Apa quin flam més bo el casolà! Res a veure amb el Potax o el Royal! Quina il·lusió veure el Llibre de La Teca, la meva àvia me'n va regalar un exemplar quan era molt petita, "per quan em fes una doneta" !!!

Nuni de Cuinetes
http://cuinetes.bloks.cat

enric ha dit...

Els llibres de cuina, com els diccionaris i els volums de l'Enciclopèdia han d'estar fets pols: és senyal que ens han estat útils!

Magnífic flam! Fa anys que no en faig, i potser ja comença a ser hora que en torni a fer.

Maria Jose ha dit...

La meva mare també té aquest llibre!!! t´ha quedat un flam d´aspecte deliciós ummmm

angels ha dit...

Quina delícia de flan i de llibre jo també tinc receptes que encara que sàpigues vaig a veure-les al llibre. petons

illetapitita ha dit...

El flam d'ou de tota la vida no falla mai!
No conec ningú a qui no li agradi.
T'ha quedat tan brillantet!
Un petonet!

Su ha dit...

Fantástico!! Me encanta haber visto este libro que no conocia!!!
Un besote

RUBEN ha dit...

Laia! Aquest llibre que ens presentes deu ser una reliquia per a tu no?
Una vegada en un curs ens van explicar que el flam d'ou ideal és aquell que no té els puntets típics que surten al coure'ls al banys maria. Pel que veig a tu no te n'ha sortit cap! Felcitats doncs!

Laia ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. LA veritat és que el flam ens encanta a tots a casa i la meva colla d'amigues (juntes des de l'escola Primària) també fan festa major quan el porto en algun sopar.
El llibre sí que és com un tresor per mi i segurament el tornaré a fer servir el proper dia 19 per a fer una bona crema catalana.

CocinArte ha dit...

Nena...que bó!! Ara em bé de gust un flamet d'aquestos!! El provaré aviat...perque el puc adaptar fàcilment. PEtons Laia!!

Núria