12/10/08

Variacions d'arròs a la cassola


Després de la magnifica trobada del divendres , gràcies de nou a la Glòria i al Josep per la seva capacitat organitzativa, no puc fer altra cosa que intentar posar-me les piles i col·laborar una mica més en el món blogaire.


Jo sóc una entusiasta de l'arròs m'agrada de quasi totes les maneres- si treiem l'arròs amb llet- i de totes les varietats, així que és un plat recurrent en els menús de casa meva. També us haig de confessar que a casa no faig mai paelles, n'he fet a casa els meus cunyats o en d'altres llocs que tenen un bon foc de llenya però mai a la cuina de casa i crec, la Xaro ho podrà confirmar, que la nostra mare tampoc n'havia fet mai. En canvi l'arròs a la cassola era un plat ben habitual. Un bon sofregit, arròs, costella i salsitxa.

Ahir no sabia que fer per dinar, però havia comprat un parell de botifarres ibèriques i vaig pensar que m'anirien bé per fer un arrosset., després hi vaig posar d'altres ingredients:

Salsitxes o botifarra crua

Botifarra negra

Carbassons

Arròs

Ceba

Tomàquet

Brou o aigua, oli, sal, pebre.

Fregir les salsitxes crues en la mateixa cassola on farem l'arròs i retirar-les quan siguin doradetes per fora i una mica crues per dins. Treure-les i reservar. En el mateix oli fer un bon sofregit de ceba i tomaquet, d'aquells que demanen temps i paciència per que quedin de color caramel. Afegir l'arròs i rossejar-lo bé, es dir que s'impregni bé del sofregit. Quan tots els grans estiguin ben vermellets de sofregit, començar a incorporar el brou que tindrem bullint en una cassola a part. Quan l'ebullició sigui constant, afegir les salsitxes a tallets i deixar que segueixi bullint a foc fort. Quan faltin uns 8 minuts per acabr la cocció de l'arròs afegir la botifarra negra a talls i el carbassó a dauets. Abaixar una mica el foc i quan faltin 1 o 2 minuts per acabar la cocció posar-hi una mica de parmesà ratllat per sobre i un polsim de pebre. Parar el foc i deixar reposar uns minuts.

Durant la cocció cal vigilar que no s'acabi el brou, és a dir que cal anar afegint el brou que demani per tal que no s'enganxi.

No sóc molt precisa en quantitats ni en temps de cocció perquè cada arròs i cada persona fa l'arròs de manera diferent, així que cadascú al seu aire.

12 comentaris:

Glòria ha dit...

Estava posant el comentari al rap i mira, ja me'n trobo una altra!. Aquest arròs també m'agrada!

Cuinagenerosa ha dit...

laia, jo sóc com tu, m'agrada l'arròs de totes maneres, fins i tot l'arròs amb llet! l'arr+ps a la cassola amb botifarra és un dels meus preferits, i és ben cert que pots anar fetn variacions depenent només de la imaginació i les existències.

Francesc ha dit...

Aquest arròs fa bona cara. El que sempre em passa és que m'equivoque amb això de la "botifarra". Jo n'hagués dit "llonganissa". Tenim una mica canviada la denominació de determinats embotits, fins i tot dins del mateix País Valencià no tenim (que jo sàpia) una nomenclatura clara per a totes les varietats d'embotits que produïm. Salutacions i dir-te que ens va fer molta il·lusió conèixer-vos a tota la colla blocaire el divendres.

La cuina vermella ha dit...

Hola, aquest arrosset fantàstic per començar la setmana, ens l'apuntem per dinar-lo avui.
petons.

tartasacher ha dit...

Hola Xaro que dos recetas tan buenas la de arroz en cazuela y la del rape. Me encantan. Me alegro te haya gustado la tarta. Besos mil

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Rico, rico, rico. Sense paraules. Aquesta l'apunto a la llibreteta.
Salut!!!!!!!!!!

enric ha dit...

Comentava al bloc d'en Manel que a casa la meva mare tampoc no n'havia fet mai de paella. Sempre feia l'arròs a la cassola, i a mi m'agrada més perquè queda més caldoset (sóc un panarra empedreït). Amb aquesta recepta demostres que un bon arrosset es pot fer amb quatre i molt variats ingredients. És un dels grans plats de la nostra cuina, sense cap mena de dubte!

P.S. Així m'agrada, Laia, que et posis les piles! :)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

L'arròs de totes formes es bó,a la cassola i fet amb paella. A l'estiu
el faig moltes vegades amb amanides acompanyat amb tomàquets. També barrejan-lo amb tunyina,pèssols,ou dur ratllat i presentat-lo en forma de braç i adornat amb pebrot... caramb tant sols em falta fer-li la "foto". Josepb

TROTAMUNDOS ha dit...

Xaro muy rico este arroz, sabes que nunca le he puesto salchicas, me ha picado la curiosidad, así que anoto tu receta para prepararla, tiene una pinta buenisima.

Un besote.

Núria ha dit...

Laia, maca!! M'has fet cas i has publicat...jeje..
A més et passa lo mateix que a mi, t'apasiona l'arroç..

Núria

tartasacher ha dit...

Hola Xaro:
Muchas gracias por tus cariñosas palabras. Me alegro te haya gustado mi postre sin azúcar hecho para el evento de Hecho en mi cocina. Un beso y mil gracias.

illetapitita ha dit...

Un "arrossicu" més cap a la llista.
De fet l'arrós és un dels reis de els cuines, encara que ni hi hagi res a la nevera pot sortir un bon arrós.
Aquest fa molt bona pinta!!!!
UN petó!