Només un breu per comentar-vos les activitats d'aquests dos darrers dies.
Divendres Monogràfic d'en Carles Abellan (Comerç, 24) a la Boqueria. Interessant i curiós. El cuiner i els ajudants molt agradables. La degustació més aviat escassa però em vaig quedar amb les ganes. (Per cert el reportatge fotogràfic el va fer la Xaro i imagino que ja el penjarà).
Dissabte torno a anar a Barcelona amb el dia organitzat: al matí banys i massatges als Banys àrabs Aire de Barcelona (www.airedebarcelona.com) . Sortint d'allà dinar al Comerç, 24, ja us he dit que m'havia quedat amb les ganes després del tastet d'ahir.
M'ha agradat el local; el servei; el menjar; no tant el preu, però francament hem passat una bona estona. (Lamento no posar fotos però és que em va cosa treure la càmara i fotografiar els plats, una que és una mica tallada)
Encara ens quedava una altra cosa a fer: anar a veure ALOMA al TNC. El teatre en aquesta sessió estava mig buit i això fa una certa mala impressió, sobretot al TNC on sempre que hi havia anat estava plé com un ou. Hi anava amb ganes però també amb una certa recança: Aloma és per a mi una gran obra de Mercè Rodoreda que em va marcar molt quan la vaig llegir de molt joveneta i veure-la com un musical em costava d'imaginar.
L'experiència no ha estat dolenta, més que un musical és una obra de teatre amb cançons. Els actors ho fan bé tant actuant com cantant i ballant. La posada en escena és una mica limitada i l'acústica, potser per la manca de públic, amb una certa ressonància que impedia entendre la lletra de les cançons .
Com veieu ha estat un dia intens a la capital.
25/10/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
9 comentaris:
Amb això de les fotos als cursos els blocaires quan hi anem no parem! Suposo que un per l'altre ens animem. Uns dies ben intensos, tens tota la raó.
I de què era el monogràfic d'en Carlos Abellam? Ja vull veure les fotos de la Xaro ;)
Noia, quin dissabte més atrefegat... Val la pena anar a veure Aloma? Estic dubtant...
caram amb aquestes dues germanes: no pareu ni un moment!! necessitem veure les fotos de tot plegat!çnoies, sou uns canya.
Laia, quina passada!!! El divendres vaig passar devant dels banys arabs i m'he portat la publicitat...tenen un pinta!! Ja ens explicaràs. No pareu vosaltres dues, teniu temps de cuinar??
Petonets
Núria
Hola germanes!
Quin dissabte més mogudet, sí senyor!
Sobre Comer´24, et volia deixar aquest comentari per dir-te precisament que a nosaltres ens va passar el mateix amb Comerç 24: el vam trobar caríssim! I a més, no tan gratificant com nosaltres esperem d'un enú degustació d'una estrella Michelin...
En fi, a veure què en diu la Xaro i que ens ensenya!
Salut!
Quin bon aprofitament del cap de setmana!!! Ja tenim ganes de veure les fotos de la Xaro, per cert una pregunteta, val la pena anar a veure Aloma??? Tenim ganes però no ens acabem de decidir.
Un petonàs guapísimes i quan torneu a Barna, aviseu i així ens podem conéixer.
Ehh jo m'hi apunto..A les germanes Cuinetes ja les coneixo (però encantada de tornar-les a trobar!!), pero a les delicies no...i estic desitjant.
Petonets per les 4
Núria
Hola a tots,
Sobre els Banys, la veritat és que em va sorprendre agradablement. Ho tenen molt ben cuidat i l'experiència va ser agradable. El dinar al Comerç, 24 a nosaltres, a el Carles i a mi, ens va agradar. Tapes més aconseguides que altres però en conjunt molt bé i els postres magnífics. En el monogràfic de la Boqueria en van presentar tres: un tàrtar de tonyina amb vinagreta de rovell d'ou; filet de bou amb salsa de carn i fruits vermells i una escuma de iogurth amb muesli.
Pel que fa a Aloma, quan més hi penso més aconseguida la trobo. No és en cap cas un musical espectacular però dins la seva senzillesa crec que han sabut captar força bé l'essència de l'obra de Rodoreda.
Espero haver respost a tots.
Jo, que em sento tan identificat amb tota l'obra de la Rodoreda, a la que admiro com una de les més gran escriptores del passat segle XX, tinc una certa recança quan es parla d'adaptacions de la seva obra (i de les obres d'altres grans autors, està clar), sigui en cinema o en teatre (en aquest darrer cas en forma de musical). Em sap greu perquè Dagoll-Dagom duu sempre, amb més o menys encert, el musical en català com a bandera, però no em fa il·lusió anar a veure aquest, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada