Amb el gaspatxo es compleix allò de que “cada maestrillo tiene su librillo”, hi ha qui hi posa all, altres no........jo per exemple el faig sempre sense cogombre perquè no m’agrada.
L’any passat vaig descobrir el de síndria i el faig molt sovint a l’estiu, perquè el trobo molt refrescant. Proveu-lo que no us en penedireu!
INGREDIENTS
1/2 síndria
5 tomàquets madurs
1/2 pebrot vermell
1 ceba tendra
Oli, sal, vinagre, pebre
Traurem les llavors de la síndria. Pelarem els tomàquets (per facilitar la feina els podem escaldar dos minuts en aigua bullent i així traurem la pell fàcil) i els traurem, com a la síndria, les llavors. Rentem i tallem el mig pebrot i la ceba tendra.
Amb la batedora elèctrica ho triturem tot, fins que quedi ben fi. Ja fora de la batedora, ho amanirem amb l’oli, el vinagre, la sal i el pebre.
Ho deixarem reposar a la nevera un parell d’hores.
Al moment de servir-ho hi podem posar unes boletes de síndria.
Que vagi de gust!!!
Arxiu del blog
-
►
2009
(22)
- ► de setembre (1)
-
▼
2008
(37)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (4)
2/8/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Xaro: S'haurà de provar qualsevol dia d'aquests tan xafogosos aquest magnífic gasptaxo!!!
Xaro, a casa meua no em deixe'n fer-ne. Els he dit mig milió de vegades que hi ha una versió de gaspatxo andalús amb meló d'Alger (=síndria) i no m'hi deixen. Què hi farem! Igual un dia els en faig sense dir-los-en res a veure què passa...
Una bona alternativa al gaspatxo de tota la vida! El penso provar ben aviat!
Una abraçada
Enric, prova’l i ja veuras que refrescant que es!!!!!!
Francesc, jo de tu el faria sense que em veiessin i com dius ....a vure que passa!!:))
Rubén per això son, per anar provant coses noves; ja em dirás que tal :)
Que refrescant!!!
El gaspatxo m'encanta i tot just ara estic afegint nous ingredients, la síndria em queda pendent!
Caurà segur, ja saps que m'encanta!!!!
Petunets,
Eva.
Boníssim! M'encanten els gaspatxos i totes les seves variacions, visca la imaginació! A l'estiu a casa sempre triomfen!
Ahir al vespre el vaig fer. Ja et diré què tal.
Xaro,
Jo l'he fet avui.
Boníííííssim!!!!!. Encara en queda una mica (no gaire) a la nevera, que bé!.
Al bloc pots veure com ha quedat.
Fins aviat
Va quedar boníssim, Xaro! No vaig dir res quan el vaig servir, i van començar:
"És diferent, oi, avui?..."
"I què li trobeu, de diferent?"
"No ho sé... Té un gust com de..."
"De què?..."
"..." (silenci a la taula).
"Però us agrada o no?"
"És boníssim!"
"Doncs aquest gust diferent que hi trobeu es de..."
"..." (nou silenci a la taula).
"De síndria!!!"
"De sindria???"
Boníssim, de debò, Xaro! (Jo li vaig posar un gra d'all.)
Illetapetita, no tinguis por en afegir-hi altres ingredients perquè queda bo, tant amb maduixes com síndria com cireres!!
Eva ja em diràs si t'ha agradat!!!
Gemma, quan tornis de vacances l'has de provar...
Me n'alegro molt que us agradés a tu i la teva famila, Enric. A mi l'all cru no em senta bé i per aixó no en poso.
Glòria ja he vist el teu post, fantàstic!!
Ptnts
Publica un comentari a l'entrada