Aquesta es la meva contribució al MEME, ja que mirant el llibre de la Montserrat, vaig recordar que la meva mare ens el feia i a tots els germans ens agradava molt.
INGREDIENTS
600 a 800 grs. de rap
30 grs. de pebre vermell dolç
1 llimona
Julivert
Traieu l'espina del rap, deixant dos filets allargats, lligueu-los, poseu-hi unes gotes de llimona, sal i passeu-los pel pebre vermell dolç.
Un cop preparats, poseu-los en una plata de forn o cassola sense aigua, i fiqueu-los al forn regular uns 20 minuts.
Al cap de 10 minuts se'ls fa donar la volta. S'ha de treure l'aigua que fa. Un cop cuit, traieu una altra vegada l'aigua que ha anat desprenent i deixeu-lo refredar completament ( mentre es va refredant encara treu més aigua, que també apartarem).
Després es podrà servir talla a rodanxes i adornat amb llimona i julivert.
Dins una salsera es pot presentar la salsa que hom vulgui: maionesa, tàrtara, romesco,etc.
Jo he optat per una tàrtara amb una mica de menta perquè fos més fresqueta.
Nota de la Montserrat Seguí: La precaució de treure l'aigua és molt important, ja que d'aquesta manera ens queda el rap més fort i consistent, més semblant a la llagosta. És millor preparar-lo la vigilia.
Arxiu del blog
-
►
2009
(22)
- ► de setembre (1)
-
▼
2008
(37)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (4)
28/6/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
xaro, una molt bona elecció, per al meme, és un gran plat i molt apropiat per aquesta època. i a tu t'ha quedat molt bé!
Xaro! però quina passada aquest rap! Ummm! saborós i estiuenc!
Enhorabona i benvinguda que feia molt de temps que no sabiem res de tu.
mil petons.
Esplèndida la recepta, Xaro! Un plat vistós, original i saborós. Ja veuràs com molta gent, sobretot aquells per als qui el peix és sinònim d'espines, s'anima a fer-lo! ;)
Una abraçada.
Aquest és un dels plats estrella de me mare... però no sé d'on va treure la recepta. Li hauré de preguntar!
El record del rap allagostat em trasllada a dinars familiars de casa... Ja veig que moltes mares tenien el mateix recurs :)
tot i així, me mare el serveix calent acompanyat de suquet i unes gambes... Ja li diré que el provi fred ;)
Xaro,
M'agrada molt la proposta que has fet per al MEME de la Montserrat Seguí, però al Josep encara li agrada més, perquè li agrada molt el peix però no és gens amant de les espines!.
Fins aviat
Xaro, m'encanta el rp allagostat!!! Serà pq no té espines???...jeje!!...Queda de festa aquest plat!!!
Petunets,
Eva.
Manel, jo també penso que és molt apropiat per aquesta época de caloreta.
Parella vermella, no es pot comparar amb el festí que us veu donar vosaltres per Sant Joan, peró no està malament.
Enric, la veritat es que queda molt original i està bonísim.
Jo tampoc sé d'on la va treure la meva mare, vaig mirar que no fos de "La Teca" peró no hi surt. I jo crec recordar que ella preparaba dues cues una amb el pebre vermell freda i l'altre calenta, que no recordo com la feia, l'hi hauré de preguntar a la meva germana.
Gloria, no estàveu de vacances? Us heu portat l'ordinador per no perdre passada?
Eva, jo també tinc una mica de problemes amb el tema de les espines...em fa molta mandra. Si que fa festa, de fet ma mare el feia en ocasions especials.
Un petó a tots,
Xaro
Publica un comentari a l'entrada